dijous, 19 de novembre de 2015

PREGUNTES PREHISTÒRIA


ACTIVITATS
 
1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explica’n la funció:

 Dòlmens:
Els dòlmens és una construcció de pedra semblant a una gran taula de . És un tipus de monument funerari on també s'utilitzaven com a tombes compartides. Es basa en una pedra gran horitzontal aguantada per altres en vertical més petites.

 
Menhirs: El menhir és una gran pedra vertical, eren utilitzades per matar als traïdors, per a marcar límits de territoris i per ceremònies religioses (especialment funeraris).




Cromlecs:
Es tracta de cercles formats per grans pedres o menhirs, els quals poden existir com a estructures independents, o poden estar envoltant dolmens i formar part de la mateixa estructura megalítica


2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:   
  • L'Homo erectus descobreix el foc. → PALEOLÍTIC:  300000
  • Apareixen les primeres manifestacions artístiques. →PALEOLÍTIC: 20.000 i 15.000
  • L'agricultura sorgeix en el Creixent Fèrtil. →NEOLÍTIC: 4000
  • Els éssers humans inicien l'activitat metal·lúrgica. →EDAT DELS METALLS: 4000


3. Fes un informe sobre aquesta imatge:


La Venus de Willendorf, també coneguda com és una estatua petita d'una figura femenina d'11,1 cm d'alçada, descoberta en un jaciment paleolitic proper a WillendorfÀustria, el 1908 per l'arqueòlag Josef Szombathy. Està esculpida en pedra calcària oolítica i pintada en vermell ocre.
La Venus no és una idealització de la figura femenina. La vulva, els pits i el ventre són molt pronunciats, suggerint una forta connexió amb la fertilitat. Els braços, molt fràgils i gairebé imperceptibles, es dobleguen sobre els pits, no té una cara visible i el cap està cobert pel que podrien ser trenes, ulls o un tipus de pentinat.

4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:


a) On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre corresponen?

Es poden trobar a les parets i als sostres de les coves prehistòriques. Representen escenes de cacera,  i inclouen la figura humana.


b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes pintures: 

És una escena de caça i volen representar quell moment o esplicar la història































dimarts, 3 de novembre de 2015

ELEMENTS IMPORTANTS EN UNA OBRA PICTÒRICA

 Els elements més importants en una obra pictòrica:

 Les tècniques pictòriques:

*Pintura mural:
Consisteix en aplicar els colors barrejats en aigua en sobre la paret, que abans haurà de estar preparat. La paret es converteix en una superfície compacte on tots els colors queden aplicats en ella. Aquesta es pinta de dalt a baix per evitar espatllar amb goterons el ja pintat, encara que s'hagi fet un dibuix prèvi al pintat

Els colors s’han d’aplicar ràpidament i d’una manera segura, perquè no poden haver rectificacions, el secat és mol ràpid. Exemple: Pintura al caballet

* Pintura al tremp:
És un tipus de pintura del qual s'ha de barrejar amb algún alglotinant (ou, cera, goma, cera...) El seu soport ed una pedra, o  la fusta, el metall, el cartró... 

*Pintura al oli:
Empra l’oli per diluir els colors. Era molt comú en els pintors flamencs dels s. XV, amb teles. És conegut per la seva ductilitat

*Aquarel·la i gouache: 
 Els aglutinants són substàncies solubles en aigua amb l’afegit de goma aràbiga. La tècnica de l’aquarel·la –treball amb colors transparents- es consolida el s. XVIII amb l’escola anglesa i amb predomini del tema del paisatge.

El color: 

És la quinta essència de la pintura, el seu caràcter substancial. Considerat com irracional i menys intel·ligible que la línia, el color va dirigit als sentits, és sensorial.


*Els colors primaris:
No es poden descompondre de cap altre color: VERMELL, BLAU i GROC

*Els colors secundaris:
Són la barreja de els colors primaris: TARONJA: groc i vermell / LILÀ: blau i vermell / VERD: groc i blau

*Els colors complementaris:
És la barreja de un color primari amb un secundari:
taronja-blau
lilà-groc
verd-vermell

Els colors s'agrupen en dos categories:

*Càlids:
És la gamma del groc, el taronja i el vermell. Aporten sensació de calor.

*Freds:
És la gamma del blau, del verd i del lilà. Aporten sensació de fredor.

El volum: 

 El pintor amb tècniques, ha de fer que enganyin els sentits del recepor per mitjà uns recursos pràctics que permetin similar la tercera dimensió. Aquestes solucions són el modelat i la perspectiva.


*Modelat: 

Per medi de gradacions de llum i colors fa que el dibuix destaqui més del quadre.

- Clarobscur: s’obté a partir dels canvis bruscos de llum i ombra.


- Sfumatto: tècnica en la què el canvi entre els plans de l’escena es dulcifica amb l’aplicació de contorns diluïts.

*L'escorç:

 

És aquell recurs plàstic que presenta les formes en posició perpendicular o obliqua respecte al pla del quadre. La seva funció és fer sentir una sensació de profunditat. 





La llum:

La tècnica en la qual l'artista busca l'espai i la vida en el quadre (jocs de color, volum i prespectiva...) 

La llum en un quadre és il·lusòria, la perspectiva i el color, i és a partir d’aquesta realitat que la llum pren un rol principal dins la capacitat dinàmica de l’obra.

*Universal: La intensitat lumínica igualada, no resalta res

*Particular: enfoca determinats elements, és aquí on s’explicita la capacitat dramàtica i expressiva de la llum n l'obra

La línea:

És més intel·ligible que sensible, respon a l’ordenament intel·lectual i és el resultat del poder d’organització de la ment. La veritable naturalesa:  el dibuix.

Formalment, la línia defineix i afiança l’aparença de les coses, delimita els contorns de les figures. A pesar que la línia per si mateixa és de caràcter limitatiu, el recurs del traç lineal pot adoptar diferents comportaments.

Les línies poden ser formalment:
* Decoratives: de caràcter més ordinal
*Dinàmiques i convulses –diagonals, espirals- moviment
*Estàtiques i equilibrades -verticals, horitzontals- remarquen un caràcter temàtic

El resultat d’aquest joc de línies i formes comportarà la part de la càrrega simbòlica de l’obra pictòrica en el seu conjunt.
*Formes obertes i línies verticals:representa l'elevació mística
*Formes tancades triangulars i línies centrípetes: representa l'equilibri
*Formes tancades circulars i línies centrípetes: representa perfecció.

La prespectiva:


Perspectiva ve del llatí perspicere, equivalent al grec optiqué; així doncs, originàriament es refereix als estudis dels fenòmens de la visió.
Existèixen diverses tècniques perspectives estretament lligades amb la cultura i la ciència de l’època. 

*Antiguitat: dues concepcions de perspectiva: la lineal i la corba

*Edat mitjana: Es perd la representació volumètrica de les formes, i es tendeix a la bidimensionalitat i esquematisme dels símbols. Fins el s. XIII no hi ha perspectiva

*Quattrocento: Es recupera i es fa la perspectiva “cavallera” o vertical: representació de l’escena com si el pintor es trobés en un punt de visió elevat (a cavall), mirant l’escena de dalt a baix.  
La perspectiva lineal és l’element clau de la pintura renaixentista. Presenta les figures disminuint proporcionalment de grandària com més s’apropen al punt de fuga que marca el sentit de l’infinit dins de l’horitzó i, per contra, augmentant també en proporció la grandària

* Cinquecento i Barroc: la perspectiva aèria: els colors perden vida a mesura que és més gran la llunyania.
















divendres, 25 de setembre de 2015

ANÀLISI D'UNA OBRA ARQUITECTÒNICA


  Aquest és l'esquema principal:
I) FORMES ARQUITECTÒNIQUES:

 

II) ELEMENTS TÈCNICS:




1) MATERIALS:

Els materials són elements sòlids ambresistència, que és la capacitat de suportar pesos i conduir-los cap baix, on hi ha els fonaments.
Hi ha diferents materials constructius: els murs, al fons, són de maó: rajoles de fang cuit; i les columnes són de pedra. Però també hi ha la rajola, el marbre, la fusta...

Avui dia, es sol construir amb el formigó armat:
  • es fan uns motlles amb la forma que convingui (un mur, un pilar, una escala...),
  • dins es posa una ànima d'acer,
  • tot s'omple amb una barreja de pedres, sorra i ciment,
  • quan s'ha assecat es treu el motlle i ja es ben fort.

 També es sol construir amb ferro o plastic i s'uneixen amb cargols o altres elements.

Els nous materials, com el vidre, el ferro i l'acer, s'usen des del segle XIX. 
Aquest edifici va ser construit per una exposició; tot ell està fet amb vidre i ferro; i es va montar i desmontar molt de pressa. 
S'ha assolit un gran espai interior lliure: com una plaça, aïllada de la pluja; fixa't en la proporció dels homes que es veuen, com uns filets, sobre el paviment.




2) SISTEMES CONSTRUCTIUS:
La coberta és l'element que protegeix l'edifici de l'exterior; descarrega el seu pes als murs o pilars.

Es tracta d'una estructura de voltes, que, al seu punt central, reparteix el seu pes pels quatre grans pilars que formen una creu a la imatge.
  • Bigues: Que suporten una part del edifici i aquestes descancen en columnes que porten el pes fins al terra 
  • Arcs: Tot fent com una xarxa porten conjuntament tot el pes cap allà
 A la construcció antiga el mur tancava l'edifici, creant l'espai interior, i, a més, podia conduir el pes cap els fonaments; avui en dia els pilars porten la càrrega i el mur és com una cortina que estableix separacions.







3) TIPUS DE EDIFICIS: 
No tots els edificis són igual de construir, ja que cadascun te la seva funció. 
Les diferents menes d'edificis tenen, diferents esquemes compositius: no és el mateix un habitatge, que un temple o un castell.
 
L'imponent castell d'Almansa és un edifici fortificat, on s'amagaven els arquers per disparar i quedar a cobert dels enmics, darrera les muralles.
Està dalt d'una elevació perquè així es fa més difícil l'accès dels atacants i tenir més vistó territorial.


4) ESPAI:
Tots els edificis tenen un dins (un espai tancat) i un fora (un espai tancat).

La ciutat sempre té un centre, que és on es produeixen els fets més importants de la vida d'un poble (mercats, festes, celebracions...)

La ciutat antiga tenia els carrers estrets, no com a les ciutats de avui dia, ja que esta pensada per el trànsit dels automòbils

5) PERQUÈ ES CONSTRUEIXEN ELS EDIFICIS?
Hi ha una persona amb la nessecitat i els diners suficients per demanar construir una casa. Un arquitecte la dissenya al gust del comprador i es comença amb un nou projecte de construcció, on apareixen: pintors, paletes, lampistes...

6) SÍMBOLS:
Hi ha alguns deificis que els construeixen amb un sentit interioritzat, poden determinar la forma de una obra, per contrastar la llum, pot representar la vida o la mort.

Hi ha més símbols: molts temples estan coberts per una cúpula, que vol dir el cel, el lloc on hi és Déu...


 


7) REGISTRES:
Per que els constructors tinguin una idea  del que han de construir, utilitzem els plànols, que són expressions visuals molt exactes de les diferents parts d'una construcció.