dimarts, 26 de gener de 2016

PRESENTACIO DE ART ROMÀNIC I GÒTIC

CARACT. ART ROMÀNIC


  DEFINICIÓ I CARACT.
  
  L’estil romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X. A L’arribada de l’any 1000 es va acollir amb terror per part d’alguns sectors de la població amb expectatives apocalíptiques. La superació de l’arribada de l’any 1000 i del mil·lenari de la mort de Jesucrist va provocar una renovació de l’art.

  CARACTERISTIQUES: 

  -Formes simples i austeres.
  -Sobrietat en la decoració.
  -Preocupació per la simetria i per les proporcions.
   
  CONTESTA:
  1. On i quan apareix l'art romànic?
  L'art roàmic apareix a l'Europa Occidental al segle X.
  2. Quines característiques comunes va tenir l'art romànic?
  Les formes simples i austeres, sobrietat de la decoració i la preocupació per la simetria i per per les proporcions.
  ARQUITECTURA

  Els edificis caract. d'aquest estil varen ser els monestirs i les esglésies.

  ESGLESIA:
 -Planta de creu llatina, és a dir, dues naus creuades en què la principal era més ampla i més llarga     -Absis o petites capelles circulars situades a la capçalera . 
-Sostre en forma de volta de canó , aconseguida per mitjà d’arcs de mig punt.

-Murs massissos, baixos i amb finestres petites .
-Contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior .






  MONESTIR:
 
  -L’església, on els monjos resaven.
  -El claustre, que era un pati amb un jardí central al voltant del qual es disposaven totes les altres dependències .
  -L’escriptori, on els copistes reproduïen els manuscrits.
  -El refectori, lloc en què els monjos menjaven.
  -La sala capitular, en la qual es feien les reunions dels monjos.
  -L’hostatgeria que acollia els pelegrins i els viatgers. 

  CONTESTA:

  1. Quins trets caracteritzen l'arquitectura romànica?
   L'església es caracteritzada per la planta de creu llatina, és a dir, dues naus creuades en què la principal era més ampla i més llarga, l'absis o petites capelles circulars situades a la capçalera i el sostre en forma de volta de canó , aconseguida per mitjà d’arcs de mig punt.

  2. Quines dependències tenia un monestir romànic?
  Les caract. bàsiques de un monestir són:
  -L’església, on els monjos resaven.
  -El claustre, que era un pati amb un jardí central al voltant del qual es disposaven totes les altres dependències .
  -L’escriptori, on els copistes reproduïen els manuscrits.
  -El refectori, lloc en què els monjos menjaven.
  -La sala capitular, en la qual es feien les reunions dels monjos.
  -L’hostatgeria que acollia els pelegrins i els viatgers. 

  L'ESCULTURA: 
  
  L'escultura d’aquest període servia per a decorar els edificis religiosos . A l’interior d’esglésies i de monestirs les escultures eren de fusta i representaven, marededéus , crucifixions i davallaments...
En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra , on s’esculpien monstres i éssers fantàstics amb l’objectiu de representar l’infern i el mal .
 
 















   CONTESTA:

  1. Quina era la funció de l'escultura romànica?
   La funció era decorativa i doctrinal

  2. Quin material era emprat per l'escultura?
  Era la fusta per les escultures 
  
  3. Quina era la temàtica recurrent de l'escultura?
 La temàtica era marededéus , crucifixions i davallaments...
  
  PINTURA: 
  Les caract. principals eren:

  -Influència de l’art bizantí.
  -Ús de la tècnica del fresc.
  -Poc domini de la perspectiva.
  -Colors plans.
  -Imatges rígides, hieràtiques.
  -Absència de fons o de paisatges.

 En aquella època, en què la majoria de la població era analfabeta, la pintura i l’escultura tenien una funció evangelitzadora molt important ja que s’empraven per narrar passatges de les sagrades escriptures amb les quals els capellans i els monjos complementaven els seus sermons i ensenyaments.

http://3.bp.blogspot.com/_GMMF0Fofnxg/TS7AmsyUQ-I/AAAAAAAABT4/rwiQ5YHTOtM/s1600/LA%2BESCULTURA%2BROM%25C3%2581NICA%2B.jpg

http://2.bp.blogspot.com/_GyVE4dH43Ww/S0XPfvgUBoI/AAAAAAAABek/x2bM_C522mU/s1600/LA+ESCULTURA+ROM%C3%81NICA+2.jpg
  CONTESTA: 
 
1. Quines eren les característiques principals de la pintura romànica?
  Les caracteristiques principals eren:
  -Influència de l’art bizantí.
  -Ús de la tècnica del fresc.
  -Poc domini de la perspectiva.
  -Colors plans.
  -Imatges rígides, hieràtiques.
  -Absència de fons o de paisatges.

2. Quina era la funció principal de la pintura?
Tenia una funció evengalitzadora molt imortant ja que la gent era analfabeta

3. Quina tècnica es feia servir a la pintura?
Els frescs eren la base de les seves pintures i la seva iconografia representava pantòcrators , és a dir, Crist representat com a senyor de l’univers, i també altres escenes de la vida de Jesús o de la verge Maria.












dimecres, 20 de gener de 2016

ART ANTIC: ROMA


   CARACT. DE L'ART ROMÀ
  • Precupació en l'arquitectura, pel joc de masses que ve pels elements usats en la construcció
  • Arquitectura mes colossal
  • Es crearà el retrat en l'arquitectura 
  • Roma va ser la creadora del relleu històric, continu i narratiu  

  FASES DE L'ART ROMÀ 

  *Període de la república S. VI (cap al 510) al S. XXVII a.C
  *Període August: epoca clàssica 27 a.C al 14 d.C
  *Període imperial:
  - De Tiberi a Tajà 14-11
  - De Adriano a Alejandro Sever 117-235
  - De Maximiliano a Constantí 235-315
  
  ARQUITECTURA ROMANA
  
Les principals caract. són:
  -Monumentalitat i el significat que expressa, aixó donat per la idea de la immortalitat
  -Utilitaria, pràctica i funcional. Noves construccions i desenvolop. a l'arqitectura militar: basíliques termes... 
  -Dinàmica, ocupació de elements constructius com l'arc i la volta
  -Materials utilitzats: pedra tallada, formigó, maó, fusta, mampuesto. Es solia revestir amb estrucat, plaques de marbre o ornamentació de mosaics o pintra
  -Ordre toscà i jònic, també era molt freqüent la superposició de ordres en edificis molt alts
  -Apareixen les garlandes i els bucarinos com a elements com a elements decoratius.
  - Superposició de arc i la llinda.

  PRINCIPALS DIFERENCIES ENTRE L'ARQITECT. ROMANA I GREGA 

 - La romana és una arqitect. més ornamentada
 - Novedat en termes decoratius
 - Major perfecció dels monuments
 - Els edificis tenen un gran utilitarisme 
 - L'arquitect. és  civil i militar, davant de l'arquitect. religiosa de Grècia
 -  Més dinàmica, més estètica
 -  L'arc, la volta i la cúpula són més utilitzats enfront del llinda de Grècia

  EDIFICACIONS ROMANES
  Hi havia els teatres, els temples i els monuments funeraris pero surgèixen de nous.  
  
  -Basíliques: Eren palaus de justícia i també llotges.

  -Arcs triomfals: Es dedicaven a honra d'algun vencedor  i es derrocaven després d'haver passat ell en triomf.
  -Termes o edificis de banys per al servei públic.

  -Amfiteatres, no coneguts pels grecs. Eren de planta circular o el · líptica.
  
  -Circs: Servien per a les carreres de carros com els grecs hipòdroms però tenien una espina o mur coronat d'estàtues al llarg de la línia mitjana.
  
  -Ponts i Aqüeductes.

  -Calçades: Bé fundades i sòlidament empedratsque partint de Roma arribaven fins als extrems de l'Imperi.
  
  -Fòrums

Així mateix, van edificar tipologies ja conegudes però reinterpretades:

  -Els Temples: els romans van disposar els temples d'una manera similar als dels grecs  fins que per fi es van modificar disminuint el nombre de columnes exteriors o substituint-les per pilastres abovedando.

  -Sepulcres: Unes vegades consistien senzillament en un deixant una simple làpida sobre el nínxol que guardava les restes. També van arribar a formar-prolongades sèries de sepulcres i panteons de família i enterraments subterranis.

  -L'Habitatge: la casa romana primitiva era de planta més o menys rectangular, Tenia un pati al centre (atrium) al que s'obrien els locals. El local principal era el tablinium, on es guardaven els arxius familiars.  Més endavant, per un pretès influx grec, es va obrir un altre pati a la part posterior, envoltat de columnes: el peristil.

ESCULTURA ROMANA
En la escultura romana estar clar la influencia helénica i particularment en el caracter i també amb la influencia etrusca sobre tot en el realisme del retrat.

ESCULTURA RELIGIOSA
-En els temas mitologics trobaras fundamentalment copias de algunes obres grègas.


EL RETRAT
-El retrat es la aportacio romana més original a la escultura. També el seu origen esta en una antiga partica funementaria del cultre a los bampasats que era la del crear les imagines maiorum.

PERIODE REPUBLICA

-En els retratsde de epoca republicana la escultra romana es un dels gran realismes com els rasgons facials molt acentuats, la escultura consisteix en un busto curt que sol representa el cap i el coll.

RETRATS IMPERIALS

-En els retrats dels primersemperadors principals del segle I d.C es va observa una tendencia fins a cert idealisme per influencia a grècia per el que pudem parla del realisme idealitzarlo en el que les rasgons més acusadors es disimulaba.

EL RELLEU ROMA
-Els principals caracteristiques son la idealització en els temas religiosos i el realisme i el caracter narratiu en els de caracter historic.

LA PINTURA ROMANA 

- Les pintures es trobaven en les parets de les cases dels romans més adinerats , generalment es tracta de " pintura al fresc " , tot i que també està documentada la " pintura sobre taula " .

ESTILS POMPEYANOS
- Primer estil o d' incrustació ( segles II aC i I aC ) : El més antic, imita revestiments de marbres .

- Segon estil , arquitectònic o de perspectiva ( del segle I aC al I dC ) : Els murs s'adornen amb representacions arquitectòniques fingides i intents de perspectiva ; també s'introdueixen temes figurats , paisatges i bodegons .

- Tercer estil, ornamental o de parets reals ( contemporani de l'anterior ) : Es caracteritza per posar els elements arquitectònics en primer pla , subratllant el mur i fent un efecte de finestra . Les arquitectures que apareixen són fantàstiques , introduint- garlandes i amorets en escenes generalment grogues sobre fons foscos.

- Quart estil o d'il·luminisme arquitectònic ( segle I dC ) : S'hi reprèn la perspectiva del segon període però s'usen més colors i més elements decoratius , introduint formes arquitectòniques molt diverses, requadres amb escenes mitològiques i paisatges imaginaris.

PINTURA DE SOBRETAULA

- La pintura sobre taula va haver de ser habitual , com passava a Grècia , però en tractar- de materials peribles no s'ha conservat , excepte casos excepcionals , com els Retrats del Fayum , d'una necròpolis egípcia del segle II .

EL MOSAIC

- El mosaic era la decoració aconseguida per mitjà de petites peces de pedra , terracota o vidre ( les tessel·les ) , amb les que es formaven decoracions de motius geomètrics o figurats . S'utilitzaven per a la decoració dels sòls , encara que en alguns casos , en habitatges d'extrema riquesa , apareix en les parets.

OPUS SECTILE

- El més rudimentari , imita tasques de marbres o pedra mitjançant grans peces , fragments de diferent grandària de marbre que s'acoblen formant un dibuix de tema figuratiu o composicions geomètriques ( cercles , quadrats, formant diferents composicions ) .

OPUS TESELLATUM

- Quan la mida de les tessel·les és superior a 1 cm . Mitjançant aquestes petites tesellas , es formen escenes, desenvolupant veritables composicions pictòriques.

OPUS VERMICULATUM

- Quan la mida de les tessel·les és inferior a 1 cm . El mosaic es concep en aquest cas com una simple imitació de la pintura , buscant-se un acostament als efectes que aconsegueix el pintor amb el seu pinzell . Per a això s'utilitzen cubs summament reduïts ( d'uns pocs mil·límetres d'aresta ) i es busquen les màximes gradacions de color.








 

  






dilluns, 11 de gener de 2016

RESUM DE CONCEPTES GRÈCIA

GRÈCIA: ARQUITECTURA

Es tracta d'una cultura antropocèntrica que es preocupa per la creació d'un art a la mida de l'home ("l'home es la mesura de totes les coses". Protàgores)




L'arquitectura grega mostra molt poc interes per l'espai interior , Aquesta senzillesa es veu també reflectida en la seva estructura que serà arquitravada sobre columnes.
Els grecs donen un tractament harmònic a tots els seus edificis basat amb la repetició sistemàtica d'uns elements: la columna i l'entaulament. La forma i disposició d'aquests elements presenta un repertori limitat de variants que són els anomenats ordres arquitectònics. Els ordres es diferencien entre ells per la forma de la columna i el seu capitell, per la disposició de les parts de l'entaulament i les proporcions entre les mides de tots els elements.
 
ESTILS ARQUITECTÒNICS

DÒRIC: La columna s'aixeca sobre un estilòbat sense base. El fust té setze o vint estries que es tallen en arestes agudes. Aquest acaba sobre un collarí sobre el qual hi ha un capitell format per l'equí i l'àbac. L'entaulament és format per un arquitrau llis i un fris on s'alternen els tríglifs i les mètopes. Exemple: El Partenó.

JÒNIC: La columna en aquest cas té base i el fust es remata en un capitell format per dues volutes. L' arquitrau no és llis, està dividit en tres platabandes i el fris no està dividit en mètopes i tríglifs sinó que és una zona en la qual es desenvolupa lliurement la decoració escultòrica. Exemple: L' Erecteó.

CORINTI: Tanmateix la principal diferència entre ambdós ordres és en el capitell que en aquest cas lluirà una decoració vegetal amb fulles d' acant. Exemple: El temple de Zeus Olímpic a Atenes.

TIPUS D'EDIFICIS

Els tipus d'edificis que mes importància que han tingut son el temple i el teatre tot i que en destaquen d'altres.

TEMPLE





Els temples grecs es caracteritzen per la seva estructura molt simple. Consistien en una única sala a la qual s' accedia per un pòrtic. La sala qua albergava la estàtua del déu es deia naos. El pòrtic es deia pronaos (literalment, "davant de la naos").
Com en els grecs no els agradava que les part anterior i posterior dels seus temples fossin diferents, afegiren un pòrtic en la part posterior (opistodòm) per donar així un aspecte més simètric.
Per donar aquest aspecte, els grecs rodejaren el nucli del temple amb una columnata anomenada peristil.

TEATRE


Eren sempre a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un turó. D'aquesta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors veiessin l'escenari sense obstacles.mb aquest i altres artificis, aconseguien que als teatres poguessin acomodar-se fins 15.000 espectadors, xifra que fins i tot avui sembla molt gran (els teatres actuals més grans en tenen menys, i ni tan sols els teatres romans no van arribar a aquesta mida).

GRÈCIA: ESCULTURA

L'escultura grega és una manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega: importància de l'home com a centre de l'univers i recerca d'un ideal de bellesa basat en l'equilibri i la proporció.La figura en l'escultura clàssica grega és una referència a la condició o el paper de la persona representada. Els atletes, sacerdotesses i déus poden ser identificats per les seves vestimentes i aformaments o per la falta dels mateixos.

PERÍODE ARCAIC

En el període arcaic (segle VII aC - inicis del segle V aC), l'art grec evoluciona des de les antigues tradicions artístiques rejovenides i fecundades per les influències egípcies i orientals, fins a les portes del que serà l'art grec clàssic.
Exemple: Dama d'Auxerre (630-600 aC), Koúros Anavissos (540-515 aC)

CARACTERÍSTIQUES
  • Frontalitat religiosa
  • Rigidesa
  • Hieratisme
  • Braços enganxats al cos i punys tancats
  • Pes repartit uniformement sobre les dues cames
  • Cama esquerra avançada
  • Tots dos peus assentats a terra
  • simplificació dels detalls anatòmics
  • Tractament del cabell amb un disseny geomètric
  • Ulla ametllats i somriure arcaic

 PERÍODE CLÀSSIC
 El període clàssic és escultura grega i té tres subperídes:
  • Període Protoclàssic
  • Primer classicisme
  • Segon classicisme
 PERÍODE POSTCLÀSSIC (480-460 a.C)

A la primera meitat del S.V (a.C), es formen nous canvis que són: trencament de la regidesa, captació del moviment i exploració de emocions i sentiments i la figura del home, esdevé el símbol de la bellesa del art grec.
Ex: L'Efebus de Critios, els relleus del temple d'Afaia a Egina o els de Zeus a Olímpia.

 PRIMER CALSSICISME (460-400 a.C)

Els escultors, en la segona meitat del segle, arriben a un domini de la tècnica que els permet establir canons o models de bellesa. Els cossos apareixen en repòs i serenitat. 
Les grans figures de aquest període són: Miró d'Eleusis (Discòbul), Polictet i Fídies (Relleus del Partenó). 

SEGON CLASSICISME (400-323 a.C)

S.IV a.C, tendència del realisme i es dona més importància a l'expressió i al moviment, ja que apareix el retrat individualitzat.

Lisip, és un escultor d'aquest període. Proposa un nou cànon de proporcions ideals més esveltes que el de Policlet, en una relació de cap cos d'1 a 8 (el de Policlet era d'1 a 7).

Ex: Heracles Fermés i Apóximenos

PERÍODE HEL·LENÍSTIC:

A finals del S.IV-I a.C, aporten i sintetitzen les aportacions de les etapes anteriors.
EX: Laoocont i els seus fills, Victòria de Samocràcia i L'altar de Zeus a Pergam.

CARACTERÍSTIQUES  

  • Intensifica el moviment fins a cargolar i distorsionar les figures.
  • Accentua les emocions i les expressions de dolorangoixaesforç i desànim.
  • Exagera l' esforç físic inflant i deformant els músculs.
  • Profunditza en els estudis de tridimensionalitat, cercant postures complexes que obliguin l'espectador a visionar-les des de diferents angles.
  • Es recrea en la nuesa tant la masculina com la femenina i l' efeminada (hermafrodites) i conrea temes nous o poc freqüents fins al moment (infantesa, vellesa, lletjor, deformitat, etc.).
  • Els temes es diversifiquen, introduint les imatges quotidianes i anecdòtiques, les al·legories, el retrat i els grups escultòrics.
GRÈCIA: LA CERÀMICA

La ceràmica grega constitueix en una font inigualada d'informació de la societat. Afortunadament , les restes arqueològiques de ceràmica són moltíssims, de la mateixa manera que l'art dels gots grecs és un mitjà molt apropiat per estudiar l'evolució dels corrents artístics o fins i tot les personalitats dels seus creadors. Els fons que omplen els museus en l'actualitat tenen tres orígens principals:

- Les necròpolis del sud d'itàlia.
- Les tombes etrusques de la toscana descobertes en excavacions del s.XIX.
- Les excavacions de l'Acròpolis i d'Atenes.

1. Taller de ceràmica
  • La coc
2. La tècnica pictòrica
  • Figures negres i figures vermelles
  • els artistes
3. La decoració
  • La figura humana
  • El bastó
  • La palestra
  • El mirall
  • La flor
4.Tipos de gots
  • Gerres (Enocde, Olpé, Kaythos)
  • Per almaçenar i transportar (Anforas, Hydria, Dinos, Lebés Gamicós, Lutrofóro)
  • Per perfumar  (Arýbalo, Lecito, Askós, Alabastro)
  • Per joies ( Exaleiptrón, Pyxis)
  • Per barrejar i refredar el vi ( Cráteres, Psykter, Estamnos)
  • Per us rituial (Ritón, Kernos)
  • Copes per veure (Esquifo, Càntaro, Copa)