dilluns, 11 de gener de 2016

RESUM DE CONCEPTES GRÈCIA

GRÈCIA: ARQUITECTURA

Es tracta d'una cultura antropocèntrica que es preocupa per la creació d'un art a la mida de l'home ("l'home es la mesura de totes les coses". Protàgores)




L'arquitectura grega mostra molt poc interes per l'espai interior , Aquesta senzillesa es veu també reflectida en la seva estructura que serà arquitravada sobre columnes.
Els grecs donen un tractament harmònic a tots els seus edificis basat amb la repetició sistemàtica d'uns elements: la columna i l'entaulament. La forma i disposició d'aquests elements presenta un repertori limitat de variants que són els anomenats ordres arquitectònics. Els ordres es diferencien entre ells per la forma de la columna i el seu capitell, per la disposició de les parts de l'entaulament i les proporcions entre les mides de tots els elements.
 
ESTILS ARQUITECTÒNICS

DÒRIC: La columna s'aixeca sobre un estilòbat sense base. El fust té setze o vint estries que es tallen en arestes agudes. Aquest acaba sobre un collarí sobre el qual hi ha un capitell format per l'equí i l'àbac. L'entaulament és format per un arquitrau llis i un fris on s'alternen els tríglifs i les mètopes. Exemple: El Partenó.

JÒNIC: La columna en aquest cas té base i el fust es remata en un capitell format per dues volutes. L' arquitrau no és llis, està dividit en tres platabandes i el fris no està dividit en mètopes i tríglifs sinó que és una zona en la qual es desenvolupa lliurement la decoració escultòrica. Exemple: L' Erecteó.

CORINTI: Tanmateix la principal diferència entre ambdós ordres és en el capitell que en aquest cas lluirà una decoració vegetal amb fulles d' acant. Exemple: El temple de Zeus Olímpic a Atenes.

TIPUS D'EDIFICIS

Els tipus d'edificis que mes importància que han tingut son el temple i el teatre tot i que en destaquen d'altres.

TEMPLE





Els temples grecs es caracteritzen per la seva estructura molt simple. Consistien en una única sala a la qual s' accedia per un pòrtic. La sala qua albergava la estàtua del déu es deia naos. El pòrtic es deia pronaos (literalment, "davant de la naos").
Com en els grecs no els agradava que les part anterior i posterior dels seus temples fossin diferents, afegiren un pòrtic en la part posterior (opistodòm) per donar així un aspecte més simètric.
Per donar aquest aspecte, els grecs rodejaren el nucli del temple amb una columnata anomenada peristil.

TEATRE


Eren sempre a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un turó. D'aquesta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors veiessin l'escenari sense obstacles.mb aquest i altres artificis, aconseguien que als teatres poguessin acomodar-se fins 15.000 espectadors, xifra que fins i tot avui sembla molt gran (els teatres actuals més grans en tenen menys, i ni tan sols els teatres romans no van arribar a aquesta mida).

GRÈCIA: ESCULTURA

L'escultura grega és una manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega: importància de l'home com a centre de l'univers i recerca d'un ideal de bellesa basat en l'equilibri i la proporció.La figura en l'escultura clàssica grega és una referència a la condició o el paper de la persona representada. Els atletes, sacerdotesses i déus poden ser identificats per les seves vestimentes i aformaments o per la falta dels mateixos.

PERÍODE ARCAIC

En el període arcaic (segle VII aC - inicis del segle V aC), l'art grec evoluciona des de les antigues tradicions artístiques rejovenides i fecundades per les influències egípcies i orientals, fins a les portes del que serà l'art grec clàssic.
Exemple: Dama d'Auxerre (630-600 aC), Koúros Anavissos (540-515 aC)

CARACTERÍSTIQUES
  • Frontalitat religiosa
  • Rigidesa
  • Hieratisme
  • Braços enganxats al cos i punys tancats
  • Pes repartit uniformement sobre les dues cames
  • Cama esquerra avançada
  • Tots dos peus assentats a terra
  • simplificació dels detalls anatòmics
  • Tractament del cabell amb un disseny geomètric
  • Ulla ametllats i somriure arcaic

 PERÍODE CLÀSSIC
 El període clàssic és escultura grega i té tres subperídes:
  • Període Protoclàssic
  • Primer classicisme
  • Segon classicisme
 PERÍODE POSTCLÀSSIC (480-460 a.C)

A la primera meitat del S.V (a.C), es formen nous canvis que són: trencament de la regidesa, captació del moviment i exploració de emocions i sentiments i la figura del home, esdevé el símbol de la bellesa del art grec.
Ex: L'Efebus de Critios, els relleus del temple d'Afaia a Egina o els de Zeus a Olímpia.

 PRIMER CALSSICISME (460-400 a.C)

Els escultors, en la segona meitat del segle, arriben a un domini de la tècnica que els permet establir canons o models de bellesa. Els cossos apareixen en repòs i serenitat. 
Les grans figures de aquest període són: Miró d'Eleusis (Discòbul), Polictet i Fídies (Relleus del Partenó). 

SEGON CLASSICISME (400-323 a.C)

S.IV a.C, tendència del realisme i es dona més importància a l'expressió i al moviment, ja que apareix el retrat individualitzat.

Lisip, és un escultor d'aquest període. Proposa un nou cànon de proporcions ideals més esveltes que el de Policlet, en una relació de cap cos d'1 a 8 (el de Policlet era d'1 a 7).

Ex: Heracles Fermés i Apóximenos

PERÍODE HEL·LENÍSTIC:

A finals del S.IV-I a.C, aporten i sintetitzen les aportacions de les etapes anteriors.
EX: Laoocont i els seus fills, Victòria de Samocràcia i L'altar de Zeus a Pergam.

CARACTERÍSTIQUES  

  • Intensifica el moviment fins a cargolar i distorsionar les figures.
  • Accentua les emocions i les expressions de dolorangoixaesforç i desànim.
  • Exagera l' esforç físic inflant i deformant els músculs.
  • Profunditza en els estudis de tridimensionalitat, cercant postures complexes que obliguin l'espectador a visionar-les des de diferents angles.
  • Es recrea en la nuesa tant la masculina com la femenina i l' efeminada (hermafrodites) i conrea temes nous o poc freqüents fins al moment (infantesa, vellesa, lletjor, deformitat, etc.).
  • Els temes es diversifiquen, introduint les imatges quotidianes i anecdòtiques, les al·legories, el retrat i els grups escultòrics.
GRÈCIA: LA CERÀMICA

La ceràmica grega constitueix en una font inigualada d'informació de la societat. Afortunadament , les restes arqueològiques de ceràmica són moltíssims, de la mateixa manera que l'art dels gots grecs és un mitjà molt apropiat per estudiar l'evolució dels corrents artístics o fins i tot les personalitats dels seus creadors. Els fons que omplen els museus en l'actualitat tenen tres orígens principals:

- Les necròpolis del sud d'itàlia.
- Les tombes etrusques de la toscana descobertes en excavacions del s.XIX.
- Les excavacions de l'Acròpolis i d'Atenes.

1. Taller de ceràmica
  • La coc
2. La tècnica pictòrica
  • Figures negres i figures vermelles
  • els artistes
3. La decoració
  • La figura humana
  • El bastó
  • La palestra
  • El mirall
  • La flor
4.Tipos de gots
  • Gerres (Enocde, Olpé, Kaythos)
  • Per almaçenar i transportar (Anforas, Hydria, Dinos, Lebés Gamicós, Lutrofóro)
  • Per perfumar  (Arýbalo, Lecito, Askós, Alabastro)
  • Per joies ( Exaleiptrón, Pyxis)
  • Per barrejar i refredar el vi ( Cráteres, Psykter, Estamnos)
  • Per us rituial (Ritón, Kernos)
  • Copes per veure (Esquifo, Càntaro, Copa)




















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada