dimarts, 8 de març de 2016

CARACT. DEL BARROC



INTRODUCCIÓ

Al segle XVII i començament del XVIII, l’idealisme característic del Renaixement va deixar pas a una visió del món molt més pessimista, també els artistes del barroc van tendir a exagerar l’expressió dels personatges, a destacar els contrastos i a recrear-se en els detalls.

L’art barroc és l’estil dominant del període així anomenat. Va fer un procés desenvolupat entre dos formes de classicisme: la del Renaixement i la de l’era racionalista.

L'ARQUITECTURA BARROCA

Els arquitectes es preocupaven per l’espai on s’havien d’ubicar els edificis que construïen i d’aquesta manera sorgí a Europa l’urbanisme.
En el cas dels temples, es torçaven les columnes, es trencaven i es corbaven els frontons, es creaven grans escalinates i enormes columnates, etc, perquè es volia atreure l’atenció del vianant per fer-lo passar a l’interior. (Portalada de la catedral de Solsona Portalada barroca de la catedral de Solsona, del segle XVIII i Façana de l'Obradoiro de la catedral de Santiago de Compostel·la La façana de l'Obradoiro (1738-49) de la catedral de Santiago de Compostel·la, obra cabdal del barroc a la península Ibèrica).

L'ESCULTURA BARROCA


L'escultura barroca es caracteritza pel moviment, per l’expressió dels sentiments extrems al rostre, per la teatralitat dels gestos i per un realisme cru.
També va ser la concepció del cos humà s’allunya del cànon grecoromà. La màxima preocupació és el realisme i, per tant, l’expressivitat de les figures, que s’aconsegueix amb contorsions, postures forçades i la representació del moviment. (David David (1619), de Bernini , el rapte de Prosèrpina El rapte de Prosèrpina, de Bernini (Galleria Borghese, Roma) i el baldaquí de l'altar major de la basílica de Sant Pere de Roma El Baldaquí, obra de Bernini, a l'altar major de la basílica de Sant Pere de Roma, obres de Bernini).

LA PINTURA BARROCA

S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela.

Rembrandt (1606-1699) (L'home del casc d'or L'home del casc d'or, de Rembrandt (Museu de Berlín), Aristòtil amb el bust d'Homer Aristòtil contemplant el bust d'Homer, de Rembrandt, El retorn del fill pròdig El retorn del fill pròdig, dibuix del pintor holandès Rembrandt, Lliçó d'anatomia La lliçó d'Anatomia del Doctor Tulp (1634), de Rembrandt (Mauritshuis, la Haia) i El molí El molí, obra de Rembrandt (1606-1669)) i el valencià Josep de Ribera (1591-1652) (Martiri de sant Bartomeu Martiri de sant Bartomeu, obra de Josep de Ribera i Cucó) seran els capdavanters del clarobscur, de la distribució de les llums i de les ombres de tal manera que produeixin un efecte de relleu en les pintures.

Velázquez (1599-1660), pintor de cort, és un dels representants més destacats dels quadres de gènere, destinats a decorar l'àmbit familiar i que contenen escenes quotidianes (Felip IV de Castella Felip IV de Castella, per Diego Rodríguez de Silva y Velázquez, El príncep Baltasar Carles El príncep Baltasar Carles, per Velázquez, La rendició de Breda La rendició de Breda (1635), també anomenat <i>Les llances<r>, de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Museo del Prado, Madrid), Las Meninas Las Meninas , de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez i La Venus del mirall La Venus del mirall, obra de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez).

L'ART BARROC ALS PAÏSOS CATALANS

L’arquitectura civil és insignificant, mentre que en la religiosa es manifesta sobretot en els cambrils; el de la Mare de Déu dels Desemparats de València (1652) Interior de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València, la capella de la Santa Cinta Capella de la Santa Cinta, construïda per Diego Martínez, a la seu de Tortosa, a Tortosa, etc.

Quant a les façanes, cal distingir tres etapes:
-la de trànsit (portals de Sant Francesc i de la seu, de Palma de Mallorca).
-la més barroca (catedrals de Girona Façana barroca de la catredral de Girona i de Tortosa).
-la de parament corbat (seu de València).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada