dimarts, 12 d’abril de 2016

CARACT. DEL ROCOCÓ



 CARACT. DEL ROCOCÓ

El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60.

El rococó es defineix pel gust pels colors lluminosos, suaus i clars. Es predominen en les formes inspirades en la natura, en la mitologia, en la bellesa dels cossos nus, en l'art oriental, també especialment en els temes galants i amorosos, amb petites cascades, ponts, salzes, templets i pagodes, es van encarregar directament a la Xina vaixelles ornades amb gravats d'armes heràldiques.
És un art bàsicament mundà, sense influències religioses, que tracta temes de la vida diària i de les relacions humanes, també el seu estil que busca reflectir el que és agradable, refinat, exòtic i sensual.

dimarts, 5 d’abril de 2016

BANC D'IMATGES NEOCLASSICISME

RESUM DEL NEOCLASSICISME

LA IL.LUSTRACIÓ
 Durant el s.XVIII a Europa va triomfar la Il·lustració, corrent cultural i de pensament que pretenia il·luminar amb el nom de "llum de la raó" el món.

Les principals característiques són:
  • La raó és la base principal del coneixement.
  • Optimisme sobre la capacitat de l'ésser humà i sobre el progés de la humanitat.
  • Posar en pràctica les descobertes cinetífiques i aplicar les aportacions dels filòsofs.
  • Educació com el millor mitjà per difondre la raó.
 Principals pensadors:
  • Montesquieu. Propposa la separació dels poders de l'estat: Poder executiu, judicial i legislatiu.
  • Rousseau. Planteja el concepte de democràcia en el que la sobirania nacional recau sobre el poble.
  • Voltaire. Critica l'absolutisme i proposa un sistema polític parlamentari que limités el poder del monarca.
EL NEOCLASSICISME

 Va sorgir en la segona meitat del XVIII com un estil oposat al rococó.
  • Segueix els ideals de la il·lustració.
  • Estil molt més senzill que el rococó.
  • L'esgotament del barroc i el descubriemnt de les ruïnes de Pompeia (l'any 1748) comporta la recuperació dels temes mitològics del món grec i romà.
  • Busca l'equilibri i la simetria a través de línies rectes.
  • Es desenvolupa principlament a França.
 ARQUITECTURA
 
  • Es van edificar arcs de triomf, esglésies que semblaven temples romans i columnes conmemoratives com les romanes.
  • Un exemple d'arquitectura neoclàssica són l'"Església de la Madeleine" o la "columna Vendôme" tots dos a París.
  • Els dèspotes il·lustrats van patrocinar la cultura i l'art com a forma d'exaltació del seu poder. Per aquesta raó ciutats com París o Madrid van ser embellides amb edificis. 
ESCULTURA
  • El més gran exponent va ser l'italià Canova. Una de les escultures més importants és "Eros i Psique"
PINTURA
  • Es reprodueixen fets de la seva època.
  • Es busca l'exaltació de la història de l'antiga Roma que era identificada amb els seus ideals.
  • Destaca el pintor Jacques-Louis David "Jurament dels Horacis", "Jurament del Joc de Pilota", "La coronació de Napoleó" o "Mort de Jean-Paul Marat".
 GOYA

és un pintor molt difícil de catalogar en un estil concret. Sense cap mena de dubte va ser un avançat a la seva època i una font d'inspiració dels moviments pictòrics posteriors.
 
Les raons són diverses:
  • La seva imaginació i l'ús del color van inspirar als Romàntics.
  • Als realistes els va influenciar amb la seva preocupació per les classes socials més baixes.
  • La pinzellada solta, la psicologia dels personatges i el color van influir en els impressionistes.
  • Als expressionistes els va cridar la despreocupació per les formes de la pintura de Goya. 
Es pot parlar de tres fases en la pintura de Goya:
  1. Pintor de cort. Destaquen els retrats de la família reial "La família de Carles IV" i cartons per a la Reial Fàbrica de Tapissos.
  2. Invasió francesa. Estil més punyet amb l'objectiu que els seus quadres transmetessin la tragèdia i l'horror. "Dos de maig" i "Afusellaments del tres de maig".
  3. Època obscura. Escenes macabres, pinzellada pràcticament impressionista. Són d'aquestra època la sèrie de gravats "Disbarats"

VIDA I OBRA DE GOYA